Épisodes

  • Renunciaria abans a les patates que a les roses

    Renunciaria abans a les patates que a les roses
    Jun 27 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una novel·la epistolar francesa escrita el 1835 per Théophile Gautier, quan tenia 23 anys, "Mademoiselle de Maupin". Operant com una mena de manifest, aquest text és cèlebre pel seu prefaci, anomenat "Art per art", on Gautier fustiga les visions moralistes i utilitàries de la literatura i defensa aferrissadament el romanticisme: "Renunciaria abans a les patates que a les roses." La música l'ha escollida el mateix Gautier, un gran entès en el tema. T'ho explico.
    Afficher plus Afficher moins
    58 min
  • Estimat sr. Brando

    Estimat sr. Brando
    Jun 26 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de l'escriptor nord-americà Mario Puzo, autor de la novel·la que el va consagrar a la fama, "El padrí". La va escriure el 1969 i un any més tard, veient la fama que havia aconseguit, va voler portar-la al cinema. El que tenia clar és que el protagonista havia de ser el gran Marlon Brando. La carta l'hi escriu el gener del 1970 i allà li exposa que ell ha de ser Vito Corleone. A partir d'aquí, ja ho sabeu, Brando guanyaria un Oscar per aquella interpretació, que no es va dignar a anar a recollir. Però anem a pams... Per cert, la música també tenia clar que havia de ser del gran Nino Rota.
    Afficher plus Afficher moins
    56 min
  • Piero Piccioni, nostàlgia feliç

    Piero Piccioni, nostàlgia feliç
    Jun 25 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un compositor injustament oblidat, Piero Piccioni. Va ser pianista, compositor, pel damunt de tot de bandes sonores --en va escriure a prop de 300--, tot i que també va escriure ballet, música orquestral i música per a la televisió i per a la ràdio, perquè ell havia començat en una ràdio. De fet, es va introduir al món del cinema perquè era advocat. Sí, sembla enrevessat, però no ho és, és meravellós! I, a més, la seva música et proporciona nostàlgia feliç, com diuen els japonesos: "natsukashii"!
    Afficher plus Afficher moins
    55 min
  • Cal salvar-nos!

    Cal salvar-nos!
    Jun 24 2025
    Avui comencem el nostre tour particular amb un poema del brasiler Carlos Drummond de Andrade: "Cal salvar el país, / cal creure en Déu, / cal pagar els deutes, / cal comprar una ràdio [...]. Cal viure amb els homes, / cal no assassinar-los, / cal tenir mans pàl·lides / i anunciar la fi del món." Comença el viatge! (Aquest programa és una reemissió.)
    Afficher plus Afficher moins
    53 min
  • Un estiu amb Mahler, la germana i una amiga

    Un estiu amb Mahler, la germana i una amiga
    Jun 23 2025
    Avui el nostre tour, entre altres destins, ens porta a l'estiu del 1893, quan el compositor Gustav Mahler va anar a passar una temporada amb la seva germana Justine i una amiga íntima de la família a la "fonda de les muntanyes de l'infern". On era, què hi va anar a fer, quina música escriuria? Fes el tour i ho sabràs!
    Afficher plus Afficher moins
    47 min
  • Som el que parlem

    Som el que parlem
    Jun 20 2025
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar amb un llibre que posa de manifest que som el que parlem. Paraules i més paraules que ens fan descobrir qui som i d'on venim! Val la pena que paris l'orella.
    Afficher plus Afficher moins
    57 min
  • Carta de Frederic Chopin a la seva germana Ludwica

    Carta de Frederic Chopin a la seva germana Ludwica
    Jun 19 2025
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta preciosa que Frederic Chopin escriu a la seva germana poc abans de morir. Ella es diu Ludwica i era la seva germana gran, la seva confident, la seva mestra i la persona que sempre va tenir al seu costat encara que fos en la distància. En aquesta carta el músic li demana que viatgi a París sens falta!
    Afficher plus Afficher moins
    55 min
  • Josep Rodoereda, un músic injustament oblidat

    Josep Rodoereda, un músic injustament oblidat
    Jun 18 2025
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat a un personatge, un músic que injustament ha estat oblidat i en el seu moment, fins i tot, arraconat, fins al punt que va deixar Catalunya i va posar rumb a Buenos Aires. Ell, entre altres coses, va ser professor de piano del conservatori del Liceu. mestre director de la Societat Coral Euterpe, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, director de la recentment creada Banda Municipal de Barcelona i el mateix any també de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona. Per cert, el 1880 havia guanyat un certamen musical entre 67 partitures aspirants al premi. La lletra la va escriure Jacint Vardaguer: era el "Virolai". Però tot es va girar: el 1896 va començar una campànya de descrèdit en contra seva i es va veure obligat abandonar el seu país. Va escollir Buenos Aires, on va morir setze anys després. Es deia Josep Rodoreda.
    Afficher plus Afficher moins
    59 min