Programa número CCCLXXXI en llibertat, 24è de la temporada XXX, nº161 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 19è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 76è de l’Alcoholisme Geriàtric, 79è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 3er del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, i 7è de la certificació de l’existència del negacionisme geogràfic europeu, en un programa on no tindrem voids, però compensarem amb grans dosis de coneixements diversos i variats. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha singles de Dimmu Borgir, Unzucht, discos de Ram-Zet, Threat Signal, Landowne, Lion’s Share, Samurai Pizza Cats que l’únic que els queda que moli és el nom, i salvem als Black Label Society del container del reciclatge, no perquè el disc sigui bo, tot al contrari, si no per una mescla de pena i d’una mínima connexió neuronal que a l’Ivan li ha fet gràcia. Als noms de merda avui hi tenim als Alhambra i als Mariner de Japó, els espanyols Kylowatios, els thrashies Respect, en Fernando Stefanino, Power Paladin, Ufoufoufo, Transmetal, Iron Bug, Iron Savior, Iron Kingdom, Iron Widow, Enchanted Steel, Vendetta Fucking Metal, Heavy Metal Shrapnel, Metal Storm, Percutor, Resistor, Kantør, Class Traitor, Agitator, menció especial per a Antrisch des d’Alemanya amb el disc Expedition III: Renitenzpfad Marañones, grup alemany que punxarem, i del qual n’explicarem el títol, l’evolució històrica dels seus logos segons la temàtica del disc, i, juntament als francesos Blut Aus Nord, proporcionaran diverses lliçons d’alemany avançat. El Void Naranja, Void Cristal avui queda desert, com hem dit, però per compensar, us donem tot d’idees per sobrenoms molons si el vostre nom no cola per a grup de metall. A les Breaking News avui: - Dubte de si els que diuen ser camells són més therians que els therians. - Els blackies canadencs Coffret de Bijoux es fan enrere i tornen al seu nom original després de Coffret De Bijoux – Dyn Vywjil Nen Jyn Dij Nendindalnen Dyn Lelqit Nen Vaw Qanjiw. - Cancer Bats, AFI, Korn i Fear Factory s’apunten al negacionisme geogràfic europeu. - Ross the Boss ja no és el boss... i tampoc en Ross. - Els baixistes de Napalm Death i d’Skid Row anuncien discos dels seus projectes en solitari, en el cas d’Skid Row, el baixista, Rachel Bolan, dóna el nom del grup: Bolan. - Descobrim que som prostitutes a nivell de la justícia d’Andorra, on hi tenim la nostra seu. - La Rosalía resulta estar copiant les modes del metall actual, primer es va introduïr a la moda del simfònic, i ara ha estat a punt d’entrar al Brutal Death Metal i deixar-nos veure el seu interior més íntim. El programa comença ja amb novetats, i és que la versió d’avui ens la porten els Iron Savior, gent que fa versions molt típiques, i d’altres més curioses i molones que el que han fet als darrers.... molts anys. Seguim amb el nou disc dels Myrath que... mira, com que sonen després de Black Label Society, encara que ni de lluny sigui el seu millor disc, pos no sembla tant passable. Tenim dos singles, per una banda els Moonspell tope gòtics però més d’avantes que no pas el que feien últimament, i per l’altra els Ankor que, tot i que no coneixem al col·laborador de la cançó, els va força bé. Arriba en Sergi donant per tancada l’etapa de Ross the Boss a la cursa de camells que tenim en marxa, i actualitzant preus de single i disc d’en Vinnie Vincent, advertint, això sí, que de la única unitat disponible, en queden poques a la venta, i és que van tenir tots dos el mateix professor de mates. La recordamenta de la setmana ens porta cap a la seva tendre i dolça infància amb els Gorefest, gent que semblava que havia vist però al final resulta que només una mica. Amb un ple de l’Ivan, avui la recomanació a la vora del foc és per a The Ruins of Beverast, de qui lo únic que acabem d’estar segurs és que és una mica força vago i que no es forrarà amb el merchandising del seu grup... i mira que eren pocs a repartir. Després d’acabar la secció amb un axioma que ha quedat ben clar, i és que en Sergi és el mal, passem a les lliçons del segon idioma del dia, el xinès però per la part d’Itàlia. I és que ens arriba el nou disc dels Oceana, projecte que ha requerit tota l’atenció del ja ex-guitarrista dels, curiosament, també italians Novembre. D’aquí passem a una discusió entre filosòfica i melòmana per provar d’esbrinar si el nou disc dels No Name Faces és un disc o no. El mort de la setmana d’avui, tot i ser altre cop thrashie, tampoc ens porta un combo dels que més ens agraden, i, a més, tampoc és novetat, cosa que comença a preocupar. A Austràlia aprenem la dura vida dles cantants,...
Afficher plus
Afficher moins
3 h et 1 min