El bosc no és només un decorat, una imatge de postal o documental. El bosc és emoció. És ciència. És salut. És vida. És una veu solemne! És refugi d’ocells i papallones. És memòria vegetal. És medicina per la ment cansada. És aula oberta per conèixer i aprendre i espai sagrat per a la introspecció.
Potser ha arribat el moment de tornar als boscos amb una nova mirada. No només per explotar-los, sinó per comprendre’ls. No per dominar-los, sinó per conviure-hi.
Avui tanquem un experiment. Tanquem un cercle.
Durant aquests mesos, a El Pas dels Llops, hem volgut escoltar la veu del bosc. Però no una sola veu. No una veu idealitzada, ni còmoda, ni uniforme. El bosc no parla en singular.Té moltes veus, molts tempos, molts silencis. I només escoltant-les totes podem començar a entendre’l de veritat.
Hem volgut fer-ho perquè ara més que mai conèixer els nostres boscos no és una opció: és una necessitat. Vivim en un escenari de canvi climàtic, d’emergència ambiental, de titulars que parlen d’incendis, de sequeres, de desforestacions, de gestió forestal. I davant d’això, sovint, ens manca una cosa fonamental: criteri.
Com a ciutadans, com a veïns del bosc, com a persones que l’estimen o el necessiten, tenim dret —i la responsabilitat— de preguntar-nos:
Per què es gestiona un bosc?
Quan una poda és necessària?
Quan una desforestació té sentit?
Hi ha alternatives més sostenibles, també econòmicament?
Com protegim el bosc sense posar en risc les persones ni els serveis d’emergència quan arriba el foc?
______________
El bosque no sólo es un decorado, una imagen de postal o documental. El bosque es emoción. Es ciencia. Es salud. Es vida. ¡Es una voz solemne! Es refugio de pájaros y mariposas. Es memoria vegetal. Es medicina por la mente cansada. Es aula abierta para conocer y aprender y espacio sagrado para la introspección.
Quizás ha llegado el momento de volver a los bosques con una nueva mirada. No sólo para explotarlos, sino para comprenderlos. No para dominarlos, sino para convivir con ellos.
Hoy cerramos un experimento. Cerramos un círculo.
Durante estos meses, en El Pas dels Llops, hemos querido escuchar la voz del bosque. Pero no una sola voz. No una voz idealizada, ni cómoda, ni uniforme. El bosque no habla en singular.
Tiene muchas voces, muchos tempos, muchos silencios. Y sólo escuchándolas todas podemos empezar a entenderlo de verdad.
Hemos querido hacerlo, porque ahora más que nunca conocer nuestros bosques no es una opción: es una necesidad. Vivimos en un escenario de cambio climático, de emergencia ambiental, de titulares que hablan de incendios, de sequías, de deforestaciones, de gestión forestal. Y ante esto, a menudo, nos falta algo fundamental: criterio.
Como ciudadanos, como vecinos del bosque, como personas que le quieren o necesitan, tenemos derecho —y la responsabilidad— de preguntarnos:
¿Por qué se gestiona un bosque?
¿Cuándo una poda es necesaria?
¿Cuándo una deforestación tiene sentido?
¿Existen alternativas más sostenibles, también económicamente?
¿Cómo protegemos el bosque sin poner en riesgo a las personas ni a los servicios de emergencia cuando llega el fuego?
_________
EN AQUEST CAPÍTOL HI PARTICIPEN:
https://martiboada.wordpress.com/
https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/
Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.
https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html
Alumnes de secundària IES Ermessenda de Girona (Elba i Irina)
Miquel Alemany, responsable de "El Pas Dels LLops"
(c) EL REFUGI ESCOLA DE NATURA I MUNTANYA
________
- BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya
- Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.
Oct 5 20261 h et 5 min
Mar 2 20261 h et 8 min
Jan 22 20261 h
Dec 19 20251 h et 10 min
Nov 17 20251 h et 11 min
Oct 15 202557 min
Aug 1 202452 min
Jul 5 202441 min