Un capítol especial per commemorar el Dia de la Dona. Ens preguntem si ha fallat alguna cosa a l'hora d'interpel·lar els joves i el perquè de l'escletxa ideològica entre homes i dones · Tertúlia amb Paula Cardona, Teo Pardo, Andrea Torres i Francesc Miró

Arriba el quart i darrer reportatge radiofònic de Quarta onada. Després d'haver reflexionat en profunditat sobre les violències sexuals i sobre diversos casos d’aquests anys, en aquest darrer episodi analitzem fins a quin punt el degoteig mediàtic –i a vegades sensacionalista– de casos d'aquesta mena pot haver afectat la nostra llibertat sexual i autonomia de moviments, especialment quan la informació sobre aquest tema es dóna esbiaixada.

Vivim el sexe amb por i negativitat o som lluny d'això? Què és exactament el terror sexual? Tenir una societat conscient de la violència sense qüestionar el plaer hauria de ser fàcil, però s'ha aconseguit? Parlem del desafiament d'esvair la por i caminar cap al gaudi, però sense deixar impunes les agressions.

Per treure l’entrellat de tot plegat, parlem amb l’advocada Aina Díaz, l’escriptor i filòsof Arià Paco, la psicòloga Alba Alfageme, Ana Burgos, de l'Observatori Noctámbulas, la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, l’escriptora Alba Serrano i Laia Mauri, autora de Cos, camp de batalla.

“Que la vergonya canviï de bàndol.” Aquest és el missatge que ha volgut fer arribar a tothom Gisèle Pelicot, amb un coratge i una fermesa extraordinaris. Durant deu anys, el seu marit la va drogar perquè desenes i desenes d’homes la violessin. Els reclutava per internet i n’enregistrava les violacions. Han estat encausats cinquanta-un homes, però es calcula que la van violar molts més. Homes aparentment normals i corrents, molt diferents els uns dels altres i sense cap perfil concret. Homes sense patologies, que no responen a la idea de monstre inadaptat que ens han dit que era un violador.

Quan es parla de violències sexuals, sovint molts corren a aclarir que no tots els homes són agressors. Però fins a quin punt no ho són molts més homes que no pensem? Fins a quin punt el rol social que es dóna als homes, la construcció social de la masculinitat, hi té a veure? El feminisme pretén canviar moltes conductes masculines: com s’ho pot fer per canviar-les sense que tants homes es posin a la defensiva? Caldria canviar algunes maneres de comunicar per part del moviment?

Per treure l’entrellat de tot plegat, parlem amb l’advocada Aina Díaz, la psicòloga Alba Alfageme, la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, l’educador social Roberte Piqueras, l’escriptora Alba Serrano, Rubén Sánchez Ruiz, de la subdirecció de sensibilització i prevenció del Departament d’Igualtat, i l’escriptor i filòsof Arià Paco.