Nova entrevista Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Hi ha molta més informació en anteriors entrevistes i al final d’aquesta informació. TEMES TRACTATS Els protagonistes de “Vençuts, exclosos i explotats”. Sobrevivents d’aquella barbàrie i en quines circumstàncies. Els qui van morir i com. Màxims beneficiaris franquistes de l’explotació esclava d’aquests republicans. Beneficiaris i auge de la construcció en l’Espanya franquista. Esclaus construint les infraestructures de l’Espanya franquista. El temps que va durar aquesta tortura. Incidència de l’estructura econòmica del país. Els entrebancs a la Memòria Democràtica i el llarg període que duguem. Què pot significar l’auge de la dreta espanyola, que s’ha decantat per l’extrema dreta, per a la recuperació de la Memòria Històrica. Incidència en dones i joves del triomf de l’extrema dreta. El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva ...
Afficher plus
Afficher moins
38 min