Aquest 2026 es compleixen 20 ans d'un dels projectes esportius d'integració més consolidats de Catalunya: l'Hockey Plus, per a persones amb discapacitat intel·lectual. El seu objectiu és millorar les habilitats físiques i socials dels participants, a més de fomentar valors com el respecte i l'esforç.

L'Hockey Plus va ser una iniciativa pionera de la Federació Catalana que es va iniciar el desembre de 2006 amb un partit amistós entre dues escoles d'educació especial del barri de Les Corts de Barcelona: l'Escola Moragas i l'Escola Paideia. A partir d'aquí, l'any 2014 es va crear la Lliga Catalana, la primera lliga d'Europa d'equips formats per persones amb discapacitat intel.ectual dins d'una Federació Esportiva ordinària.

L'èxit de la iniciativa a Cataluna va crear interès a la Federació Espanyola que va dur el projecte a diversos clubs de l'estat i va crear la selecció espanyola. Un dels grans projectes del vinté aniversari és la tornada de la selecció Catalana, inactiva des de fa deu ans. En parlem al Més que Esport de Radio 4.

Parlem d'esport i cultura a través de la 16ª edició del festival de cinema esportiu BCN Sports Fim Festival que es farà a Barcelona entre el 23 de febrer i el 3 de març. Aquest any es podran veure en el decurs del festival un total de 85 produccions procedents de 30 països d'arreu del món. Les projeccions es farà a diversos espais de la ciutat mantenint el compromís amb la difusió, gratuïta pels espectadors, del cinema esportiu i l'accés cultural per a tots els públics .

Ens acompanyen el director artístic del BCN Sports Film Festival, Agustí Argelich, i dos directors de dues de les produccions. D'una banda l'esquiadora d'snowboard catalana Núria Castán, que ha plasmat en un documental cóm va superar les seves pors per tornar a competir després de patir un accident que la va deixar sepultada en un allau de neu. I de l'altra, el director català Joan Gamero, que ha portat al festival la història de l nen prodigi campió d'escacs de la postguerra espanyola, Arturito Pomar.

Parlem de l'esport, i concretament del bàsquet, com a eina de salut a través del projecte "Bota per la vida" que han posat en marxa l'Institut Català d'Oncologia, ICO, i la Federació Catalana de Bàsquet. Es tracta d'un nou programa que aposta per l'activitat física com a complement terapèutic per a persones diagnosticades de càncer.

L'experiència te com a objectiu millorar la qualitat de vida dels participants mitjançant la pràctica adaptada del bàsquet, un esport que permet treballar de manera progressiva la força, el salt, la velocitat i l'agilitat.

El programa s'adreça a majors de 18 anys que han patit una cirurgia o un tractament oncològic i necessiten reprendre l'activitat física de manera segura, controlada i guiada.

En parlem amb la Dra. Eva Domingo, coordinadora d'hematologia de l'ICO; Mireia Daura, fisioterapeuta i ex jugadora de bàsquet i Lola Mulero, pacient oncològica participant al projecte.

Parlem d'Esport i salut i dels beneficis de l'activitat física en el benestar de les persones i, concretament, en la millora de la qualitat de vida de persones diagnosticades de la malaltia de Parkinson. Ho fem gràcies a la experiència del Club Tennis Taula L'Hospitalet que te una secció formada per malalts d'aquesta patologia neurodegenerativa.

La seva experiència, i cada cop més l'evidència científica, demostra que jugar a tennis taula regularment millora significativament la motricitat fina, l'equilibri i la velocitat de reacció d'aquests pacients i que començar a entrenar després del diagnòstic aporta beneficis i pot ajudar a ralentitzar la progressió de la malaltia.

Ens ho explica Jaume Pou, malalt de Parkinson i impulsor del grup del club de L'Hospitalet juntament amb una entrenadora i una neuròloga.

Anem a la ruta de la Volta al món a peu que està realitzant, des del passat 30 de Novembre, el català Enric Luzán amb el que conversem en un descans del camí. Luzán, enginyer de professió, youtuber en català i aficionat a la muntanya i el senderisme, va sortir de la Plaça de Catalunya de Barcelona i te previst trigar uns 3 anys per recórrer més de 26 mil quilòmetres a través d'uns 25 països de cinc continents.

Després de passar ja per 6 d'aquets països, l'Enric ens explica des de Croàcia com ha estat fins ara la seva aventura en solitari i caminant i quines són les seves expectatives en el seu intent de fer la Volta al Món a peu, cosa que només han aconseguit una dotzena de persones al llarg de la història.

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics d'hivern a Milà-Cortina d'Ampezzo i la delegació espanyola, amb 20 esportistes, és la més àmplia de la història. 11 d'aquests esportistes són catalans i un d'ells, l'esquiador Quim Salarich, serà banderer de la delegació espanyola a la cerimònia d'inauguració el dia 6 de febrer. Només uns dies abans de marxar a Itàlia Salarich ens acompanya avui al Més Que Esport.

El català, de 32 anys, competirà als seus tercers jocs després de PyeongChang 2018 i Pekin 2022, on no va tenir sort i no va poder acabar les proves però va deixar el seu potencial. Salarich, millor esquiador alpí espanyol actualment, ha aconseguit al llarg de la seva trajectòria fites que no es veien des dels temps del mític Paquito Fernández Ochoa, fins ara únic campió olímpic d'hivern espanyol a Sapporo 1972.

Ara Quim Salarich va als jocs italians amb l'objectiu de treure's l'espina dels dos anteriors Jocs. Amb ell parlem de la seva trajectòria i la seva il·lusió per la que serà la seva tercer experiència olímpica.

Ens acompanya l'únic pilot espanyol campió del Dakar 2026 que va finalitzar el passat 17 de Gener. Es tracta del català Pau Navarro, de només 21 anys, i guanyador de la categoria challenger de cotxes amb el seu copilot, el també català Jan Rosa. Malgrat la seva joventut, Navarro disputava el seu sisè Dakar, prova on va participar per primer cop amb només 16 anys com a copilot i mecànic d'un camió d'assistència. El català seguia la dura prova del desert des de petit perquè el seu pare, Santi Navarro, hi participava i es va convertir així en el participant més jove de la història del ral.li.

Amb 18 anys, Pau Navarro ja va debutar com a pilot en la categoria de vehicles lleugers i el seu novè lloc el va donar l'oportunitat, l'any següent, de participar en la categoria absoluta de cotxes però un accident el va obligar a abandonar a la tercera etapa.

Pau Navarro, però, no es va rendir i va baixar una categoria els dos darres anys per signar un tercer lloc al 2025 i el títol enguany que podria donar-li de nou l'oportunitat de lluitar en la màxima categoria.