Actualment, l’ordinador i el telèfon mòbil amb connexió a internet són una eina difícilment prescindible per a molts de nosaltres. I així com a la meva escola o al meu institut tenia una aula d’informàtica, a l’escola on treballo ja fa anys que vam passar de tenir una aula d’informàtica a fer ús dels ordinadors en dinàmiques a l’aula. És interessant veure com ha anat canviant el concepte, a mesura que la tecnologia digital ha anat prenent un paper més rellevant a les nostres vides. Però a la vegada aquesta situació, ens genera dubtes i preguntes, perquè...

• Està bé que depenguem tant d’una eina?

• Si donem tanta importància a l’àmbit digital, pot ser que estiguem oblidant la part més analògica, manual i orgànica?

• Què passaria si ho baséssim tot en el digital en l’àmbit educatiu? I si decidíssim prescindir de tot allò que és digital?

• A partir de quin moment, o en quina edat, és millor iniciar-se en el món digital?

Avui, la tecnologia és omnipresent en la nostra vida quotidiana. L’utilitzem per comunicar-nos, per treballar, per gaudir d'entreteniment i també per aprendre... Però tot i que ja fa temps que conviu amb nosaltres, és quelcom que encara no acabem de saber gestionar.

De tot això i dels projectes de recerca educativa fets entre els anys 90 i 2000 pel professor Sugata Mitra, en parlem en aquest cinquè capítol.

I acabem amb la cançó "pantalles" dels Xiula que ens ajuda prendre consciència del gran nombre de pantalles que ens podem arribar dia a dia i de les situacions hipnòtiques que poden arribar.